jueves, 26 de agosto de 2010

¿No ha visto a mi madre por ahí?

Puede ser verdad lo que se dice
pero mentira lo que se piensa.
Los argumentos sencillos
parecen no tener complicaciones
aunque, como todo en la vida,
el mecanismo para su realización
no es un proceso simple,
basta con mirarme a mi,
con estos andrajos, descalzo,
sucio, hambriento y despeinado
-dijo un mendigo a un transeúnte
y al final le preguntó-
¿diría que fue una simplicidad
lo que me trajo hasta aquí?.

No fue una simplicidad,
fue un parto natural
y como tal, con dolor,
contestaría su madre,
respuesta válida si las hay
y extensible a cualquiera
-le contestó el transeúnte
y agregó-
Eso si se refiere
a lo que le trajo al mundo,
porque si a lo que se refiere
es a lo que le trajo
específicamente hasta esta esquina,
fue un ómnibus repleto
de obreros agobiados
por el despido de una fábrica.

¡Válgame dios! -exclamo el mendigo-
ya me parecía a mi
que el último salario
me lo bebí completo
hasta vaciarme los bolsillos
de impúdica amargura
en un bodegón de mala muerte
y resucité sin empleo fijo,
melancólicamente en esta esquina.

¿No exigió el preaviso
ni el subsidio por desempleo?
-interrogó nostálgico el transeúnte-.

No -contestó el mendigo,
y con ojos de niño extraviado
mirando hacia todas partes
susurró-
¿No ha visto a mi madre por ahí?.


Pot ser veritat el que es diu
però mentida el que es pensa.
Els arguments senzills
semblen no tenir complicacions
encara que, com tot en la vida,
el mecanisme per a la seva realització
no és un procés simple,
n'hi ha prou amb mirar-me al meu,
amb aquests parracs, descalç,
brut, famolenc i despentinat
-va dir un captaire a un transeünt
i al final li va preguntar-
diria que va ser una simplicitat
el que em va portar fins a aquí?.

No va ser una simplicitat,
va anar un part natural
i com a tal, amb dolor,
contestaria la seva mare,
resposta vàlida si les hi ha
i extensible a qualsevol
-li va contestar el transeünt
i va agregar-
Això si es refereix
al que li va portar al món,
perquè si al que es refereix
és al que li va portar
específicament
fins a aquesta cantonada,
va anar un autobús replet
d'obrers atabalats
per l'acomiadament d'una fàbrica.

Valgui'm déu! -exclamo el captaire-
ja em semblava
que l'últim salari
m'ho vaig beure complet
fins a buidar-me les butxaques
d'amargor pocavergonya
en un celler de mala mort
i vaig ressuscitar sense ocupació fixa,
malenconiós en aquesta cantonada.

No va exigir el preavís
ni el subsidi per desocupació?
-va interrogar nostàlgic el transeünt-.

No -va contestar el captaire,
i amb ulls de nen extraviat
mirant cap a totes parts
va murmurar-
No ha vist a la meva mare per aquí?.

jueves, 12 de agosto de 2010

Puedo llorar

Te amo con todo mi corazón,
tanto que puedo
ver como te vas sin mí
y no aguantar las lágrimas.

Y se que te voy a esperar
hecho una pena
porque puedo esperar tanto
como se espera una alegría.


T'estimo amb tot el meu cor,
tant que puc
veure com et vas sense mi
i no aguantar les llàgrimes.

I es que et vaig a esperar
fet una pena
perquè puc esperar tant
com s'espera una alegria

domingo, 1 de agosto de 2010

Oración por Bartimeo

Pertinaz sobrevolando su creación
Dios vigila los parques nacionales,
las alcobas de los recién casados
y que no haya abigeato en los corrales

Hunde los pies en el barro ceniciento,
las manos en el cielo advenedizo
y controla las debacles inminentes
para que dure un poco mas el paraíso.

Salva una cebra en peligro de extinción
de la mordida letal de mil chacales
y desparrama abanicos de pureza
sobre el esmog de las grandes capitales

Reparte algunas miguitas de pan duro
a los hambrientos sin emolumento
y no se olvida de las multinacionales
saneándole los tantos al por ciento.

Le da lo mismo que la historia tenga siglos
de perder sin que se gane ni se empate,
cura la herida inmaterial del indigente
y aumenta los tesoros del magnate

Le da la extremaunción a un niño en Biafra
como bautiza a un príncipe heredero,
le hace feliz que el infeliz use su nombre
y que el que pida por Dios sea pordiosero.

No discrimina ni a los negros ni a los blancos,
al delincuente le oxida la condena,
al policía le aceita los gatillos
y al abogado le sirve lo que ordena.

Va siendo hora de tirarle de los mantos
y decirle -Dios, ahora que lo veo,
¿Podría curarle la miopía a la justicia
como curó de la ceguera a Bartimeo?.


Pertinaç sobrevolant la seva creació
Déu vigila els parcs nacionals,
les alcoves dels jovençans
i que no hi hagi robatori en els corrals

Enfonsa els peus en el fang relliscós,
les mans en el cel narcís
i controla els desastres imminents
perquè duri una mica mes el paradís.

Salva una zebra en perill d'extinció
de la mossegada letal de mil xacals
i desgrana ventalls de puresa
sobre el esmog de les grans capitals

Reparteix algunes molles de pa dur
als famolencs sense emoluent
i no s'oblida de les multinacionals
sanejant-li els punts al per cent.

Li dóna el mateix que la història tingui segles
de perdre sense que es guanyi ni s'empati,
guareix la ferida immaterial de l'indigent
i augmenta els tresors del magnat

Li dóna l'últim adéu a un nen en Biafra
com bateja a un príncep hereu,
li fa feliç que l'infeliç usi el seu nom
i que sigui escombriaire el que demani per Déu.

No discrimina ni als negres ni als blancs,
al delinqüent li oxida la condemna,
al policia li olia els gallets
i a l'advocat li serveix el que ordena.

Va sent hora de tirar-li dels mantells
i dir-li -Ara que ho veig, Déu,
podria guarir-li la miopia a la justícia
com va guarir de la ceguesa a Bartimeo?.