sábado, 19 de febrero de 2011

Em vaig aixecar d'hora (Me levanté temprano)



El sol va sortir groller destrossant el fosc
amb les seves dents de llums.
Ens va donar tornada el llit i el llençol blanc
va cremar com una vida.
Fora estava el cel pintat de blau clar
com un teló de fons
i l'aigua de la font reflectint l'altura
com un altre cel mes.

No se si vaig tenir temps de dir-te bon dia,
no se si t'hauré vist,
vaig anar per les flors banyades en rosada,
vaig fer un ram de cent,
les vaig portar a la taula, perfum i desdejuni,
però t'havies anat
i sense el teu espai bell ni el teu amor envolupant
em vaig quedar sense mel.


El sol salió grosero destrozando lo oscuro
con sus dientes de luces.
Nos dio vuelta la cama y la sábana blanca
ardió como una vida.
Afuera estaba el cielo pintado de celeste
como una bambalina
y el agua de la fuente reflejando la altura
como otro cielo mas.

No se si tuve tiempo de decirte buen día,
no se si te habré visto,
caminé por las flores bañadas en rocío,
hice un ramo de cien,
te las llevé a la mesa, perfumé el desayuno,
pero te habías ido
y sin tu espacio hermoso ni tu amor envolvente
yo me quedé sin miel.